On la_llengua per venir

Exploracions entorn les ferides migratòries dins el llenguatge
 
Videoinstal·lació de tres canals + espai interactiu. 2020
 
Des dels inicis, el meu treball videogràfic se centra en la relació que mantenim amb les imatges com a força d'exploració del llenguatge i la seva capacitat per a generar narratives al marge de les instal·lades des dels centres de poder comunicacional habitual.

En aquest treball he intentat abordar el parlar de l'altre/a construint una narració a partir de textos on la ferida del llenguatge està present en la pròpia estructura del relat.
 
En ON LA_LLENGUA PER VENIR situo en relació el llenguatge comunicacional i les seves distorsions on la llengua es transforma en un símptoma, de la mateixa manera que les complexes variacions lingüístiques que es produeixen a la literatura d'autors impactats per les migracions o les experiències de la guerra.

En ON LA_LLENGUA PER VENIR parafrasejo el text de Jaques Derrida i Hélène Cixous. Langue à venir (2004) que desenvolupa els efectes del llenguatge en relació a la diferència sexual i les qüestions d'exclusió social postcolonial. En el meu joc lingüístic ON situo la llengua en la realitat material d'un cos, un context, una experiència. També poso l'èmfasi en LA_LLENGUA escrit de manera tal que remet a lalangue lacaniana i en el PER VENIR com a expectativa de futur.

La meva pròpia experiència com a immigrant que desitja integrés a través de la llengua en un territori bilingüe, aporta un matís important al treball. El meu objectiu se centra en focalitzar els efectes emocionals que es produeixen en la llengua per efecte de l'exili. El cas de Francesc Tosquelles, el gran psiquiatre de Reus, el seu catafranç, una sort de francès amb un fort component sonor de la seva llengua d'origen, planeja en el treball recordant-nos aquest estadi del llenguatge a-estructural, aliè a la comunicació i tan propi de l'exili i de la pèrdua essencial que comporta.
 
Així, la llengua en l'exili es transforma en un símptoma, deixa rastre, de la mateixa manera a les complexes variacions lingüístiques que es produeixen en la literatura d'autors impactats per les migracions i les terribles experiències de la guerra com Paul Celan, la pròpia Cixous o Gloria Anzaldúa.



En ON LA_LLENGUA PER VENIR, la llengua emergeix com a necessitat de coherència i transmissió en la parla dels migrants i la seva lluita agosarada per la supervivència individual i en relació al seu caràcter inevitablement identitari.
 
_Escenaris

En el projecte utilitzo dos escenaris de partida: Els Pirineus i el Delta de l'Ebre.

D'una banda algunes preses realitzades en la intervenció performatica, Banyuls – Portbou_muga 600, realitzada en la ruta «Walter Benjamin» de 2018.
Els Pirineus, frontera paradigmàtica.

Per un altre, el paisatge del Delta de l'Ebre, que marca l'inici de la fi i la pèrdua de futurs horitzons.
L’Ebre, frontera encarnada.

_Continguts

Tres canals de projecció narren els mateixos fets, amb recursos visuals i estratègies de comunicació oral diferents. El quart canal generarà la interacció amb els visitants.

1r Canal / Sense coartada
És possible l'expressió sense llenguatge? Existeix la llengua prèvia, la no apresa? Quina part d'aquest espai pristí emergeix novament en els primers moments de les derives obligades. Una travessia en el passat pot donar origen a la pèrdua dels recursos?

2n Canal / Transmissió
No hi ha transmissió ingènua, sempre hi ha darrere un generador responsable i una subjectivitat inevitable. En l'aprenentatge d'una nova llengua imaginem un món que no deixa de ser el nostre amb nous escenaris. Com ens re-construïm submergits en el llenguatge del “altre”?

3r Canal / Desmemòria
Les ramificacions de la llengua, les interferències del primigeni en l'aprehès. Hi ha violència en la integració? En la pèrdua? Quina ideologia emmarca la nostra integració? Hi ha violència en la memòria?

Quart canal (interactiu) lalangue
La intervenció del visitant, el qual a través d'un simple dispositiu se sumarà a la cadena de transmissió de continguts. És una clau important en el projecte la integració del públic en “aquesta veritat que té estructura de ficció”.
 
Guió i direcció Nora Ancarola
Direcció artística Nora Ancarola I Ramon Villegas Guix
Actors Ina Dunkel, Aurora Vélez, Max Vilalta,
Ramon Villegas, Marion Tamme De Aquista
Música Joan Guinjoan
Intèrpret Amparo Lacruz
Realització i postproducció Adolf Alcañiz
Interactiu KonicLab
 
Obra realitzada amb la Beca MULTIVERSO a la Creació en Videoart 2019 Fundación BBVA – Museo de Bellas Artes de Bilbao com a resultat de la selecció efectuada per la comissió avaluadora integrada per Miguel Zugaza, Juan Pujol, Miriam Alzuri, Laura Baigorri, Cristina Cámara, Nuria Enguita, Chus Martínez, Berta Sichel i Virginia Torrente.