OBRES
-
Projectes
-
El llenguatge//La_langue
-
Panòptic_frontera 601
-
Temps de Plom i Plata
- El projecte
- Les maletes kafkianes
- Banyuls – Portbou_muga 600
- Panòptic de Bentham
- Moments plata - Hospitalitat
- Moments plata - El poder de la imatge
- Moments plata - Ferida de (la) plata
- Moments plata - La innocència del mal
- Moments plata - Casa tomada polisémica
- Moments plata - Un gol per a sobreviure
- Retorn a casa
- Habitatges de La Seda
- En Residència-Antaviana
-
Plom-Plata
-
Un altre fi. LA RESTA
-
Polititzacions del malestar
- Optimització combinatòria
- Trilogia de la privadesa
- Antikeres
- Domus Aurea
- Sibil·la
- Entrellibres-ales
- En la interior bodega de mi amado bebí
- Europa TV
- Naranjitas de la Xina
- Paisatge memòria
- Constel·lacions
- Missions desaparegudes
- Ferida de temps
-
Riu de la plata
- Gens d'aigua
-
-
Videos
- Introducció
-
Videoinstal·lacions
- Panòptic_frontera 601
- Les maletes kafkianes
- Kenosi- Anti-Keres
- Entrellibres-ales. Llibre de sorra
- Entrellibres-ales. Josefine
- Entrellibres-ales. Das Kind
- Domus Aurea
- Sibil·la
- Desig
- Ferida.Esbalaïment de Narcís
- Ferida. Llençol Sant
- Ferida. Madelaine
- Cardamom
- De la Pampa a Les Garrigues
- Europa TV
- Europa TV. L'espectador
- Correcció
-
Vídeos monocanal
-
Vídeo - documentals
-
Vídeo - poemes
-
Fotografies
-
Pintures
-
Dibuixos
-
Correcció
- CAPS.A.10
-
-
Edicions
El projecte
Temps de Plom i Plata. Derives Obligades
amb Agnès WO i Juan Muiño
Comissari: Joan M. Minguet
Les obres de la Nora Ancarola ens acosten a reflexions pausades sobre la gestió del malestar en aquelles tràgiques derives migratòries, anònimes o personalitzades, que han presidit el segle XX i que encara ara vivim amb una certa lleugeresa. Moments de plom, carregats de duresa. Però també moments de plata, de llum en la foscor. Un exercici artístic sobre la possibilitat de recuperar velles utopies (o de crear-ne de noves) amb una clara voluntat transformadora.
L’art entès com a un bacil de reflexió, per tant, de dissidència. Fugir de la simplicitat acomodatícia i submisa. Esperonar la discussió, l’esforç del receptor. Nora Ancarola planteja un debat entre el plom i la plata com a metàfores de combat, les lluites de les persones desfavorides: immigrants, fugitius, empresonats, encaputxats, atrabiliaris, el pobre, la pobra, sempre la pobresa.
L’art per reflexionar i dissentir dels moments de plom: sistemes de vigilància i control; migracions forçoses; arribades tràgiques; hospitalitat clausurada; vida
convicta. I, alhora, ponderar els moments de plata: les ferides que es poden curar; les vides que cal transformar; els punys que, a pesar de tots els límits
imposats, s’obren per a sobreviure.
En el treball de Nora Ancarola s’observa l’expressa voluntat de compartir, només això, o ni més ni menys que això. En una societat tan individualitzada com la nostra, cooperar amb altres artistes (aquí, Agnès WO i Juan Muiño) per a subratllar el virus dissident, la necessària visió de l’art com una cosa comunal.
Socialitzar la visualitat discrepant en el mar d’imatges fàcils que ens envolten. I enfrontar-se al repte que la veu dels qui pateixen els moments de plom, o les vides senceres de plom, sempre invisibles, sempre inaudibles, pugui emergir d’alguna manera en uns dispositius artístics que, abans que discutir amb la societat, es discuteixen amb ells mateixos. No sembla que hi hagi un altre camí.
Text de Joan M. Minguet
programa de mà
Exposat a
Centre d’Art Maristany. Sant Cugat. 2019
https://centredartmaristany.wordpress.com/2019/05/06/temps-de-plom-i-plata-derives-obligades/