OBRES
-
Projectes
-
El llenguatge//La_langue
-
Panòptic_frontera 601
-
Temps de Plom i Plata
- El projecte
- Les maletes kafkianes
- Banyuls – Portbou_muga 600
- Panòptic de Bentham
- Moments plata - Hospitalitat
- Moments plata - El poder de la imatge
- Moments plata - Ferida de (la) plata
- Moments plata - La innocència del mal
- Moments plata - Casa tomada polisémica
- Moments plata - Un gol per a sobreviure
- Retorn a casa
- Habitatges de La Seda
- En Residència-Antaviana
-
Plom-Plata
-
Un altre fi. LA RESTA
-
Polititzacions del malestar
- Optimització combinatòria
- Trilogia de la privadesa
- Antikeres
- Domus Aurea
- Sibil·la
- Entrellibres-ales
- En la interior bodega de mi amado bebí
- Europa TV
- Naranjitas de la Xina
- Paisatge memòria
- Constel·lacions
- Missions desaparegudes
- Ferida de temps
-
Riu de la plata
- Gens d'aigua
-
-
Videos
- Introducció
-
Videoinstal·lacions
- Panòptic_frontera 601
- Les maletes kafkianes
- Kenosi- Anti-Keres
- Entrellibres-ales. Llibre de sorra
- Entrellibres-ales. Josefine
- Entrellibres-ales. Das Kind
- Domus Aurea
- Sibil·la
- Desig
- Ferida.Esbalaïment de Narcís
- Ferida. Llençol Sant
- Ferida. Madelaine
- Cardamom
- De la Pampa a Les Garrigues
- Europa TV
- Europa TV. L'espectador
- Correcció
-
Vídeos monocanal
-
Vídeo - documentals
-
Vídeo - poemes
-
Fotografies
-
Pintures
-
Dibuixos
-
Correcció
- CAPS.A.10
-
-
Edicions
Sibil·la
>vídeo intal·lació
amb Marga Ximenez
Els mites es mantenen inalterables, mentre al llarg dels segles varia contínuament la seva forma, la seva interpretació. I és en aquesta contínua transformació narrativa on s’oculta el sentit últim del seu significat. En el seu origen el mite és revelació, i com a revelació el mite de les sibil·les (que alhora revelen) és la materialització de la revelació mateixa, corpus de la epifania.
Encara que inclinat al raciocini, l’esperit grec reconeixeria els límits de l’intel·lecte dipositant en la figura de les sibil•les l’enigma de tots els misteris. Aquesta responsabilitat deixava exhaustes aquestes dones, impossibilitant-les per a complir qualsevol altra funció. Abandonada al somni, la Sibil·la de Delfos despertava en plors per a tornar al viatge dels sentits tan bon punt se la reclamava. La Sibil•la de Cumas vagava condemnada per la seva consciència, envellint quasi eternament atresorant només un desig: el descans que li proporcionaria la mort. Perquè el desig de mort acompanya freqüentment a aquestes sacerdotesses de Zeus, dotades alhora que maltractades pels déus, per haver assumit fidelment el paper assignat per ells mateixos, mantenir la puresa i així ser receptacle impol·lut de la memòria col·lectiva.
La historia de les Sibil·les sembla reflectir la incapacitat de reconèixer-nos en el misteri de l’oblit.
Segons Emilio Lledó, la nostra història contemporània és la invitació a la desmemòria perquè tenim por a l’experiència, a l’aprenentatge, és a dir, al escarment; submergint-nos amb l’oblit en la font de la mort, l’absència y el buit.
El mite de la Sibil·la transcendeix el temps i ens arriba de la mà de l’esperit d’allò perdut com el mite d’un saber organitzador de la memòria, el record de l’ètica i de la veritable revelació: el present és aparença, el passat experiència i el futur només depèn de la nostra lúcida comprensió.
Exposat en:
La Interior Bodega - Espai de flux 2004 Barcelona
SKC. 2005 Belgrado. Servia Montenegro
Galeria Zenit. 2006 Copenague. Dinamarca
Cicle Intervencions videogràfiques. 2006 Tàrrega
#paratodestode Centro Cultural Kirchner (CCK). 2020 Buenos Aires
Entrevista per Gabrijel Savic Ra