Llengualeche

Vídeoinstal·lació de dues projeccions + dues pantalles. 2021.

Exploracions entorn les ferides migratòries dins el llenguatge.

A LLENGUALECHE, igual que en treballs immediatament anteriors, continuo situant la mirada en la societat panòptica, els cossos migrants, fràgils i precaris que són invisibilitzats i col·locats en el lloc de «l’altre» fins i tot en les propostes més hospitalàries i acollidores –hostipitalitat que denomina Laura Llevadot des de Derrida–.

L’obra reflecteix la lluita interna que es produeix en el llenguatge dels immigrants amb les seves quotes de necessitat d'integració, preservació de la identitat –malgrat les pèrdues– al costat de la dificultat de transmissió, acció tan important en els processos d'oblit i record, imperiosos en l’emocionalitat de qui es trasllada forçosament. 

Els espais en el quals es produeixen les accions, són els espais fronterers de la ribera de l’Ebre, «frontera encarnada», on la transmissió conté les ferides del llenguatge produïdes pels trànsits i la guerra. La cerca de la llengua-mare... «No tinc més que una llengua i aquesta no és la meva», aquestes paraules de Derrida seran el centre de l’exploració i del treball. Perquè la llengua així entesa és una única llengua babèlica, no normativa, que inclou la diversitat en totes les formes.

Escenari
El Delta de l'Ebre.

Dispositiu
Dos canals de projecció narren els mateixos fets, amb recursos visuals i estratègies de comunicació oral diferents. Dos pantalles reprodueixen moments de la memòria amb imatges del present.

Col·laboracions
Aquesta gravació es va realitzar tres anys després del primer rodatge que es va fer dins la Ruta Walter Benjamin amb Ramon Villegas Guix i Max Vilalta Pons, performers, acompanyats sempre amb Adolf Alcañiz, càmera i tècnic de vídeo i amb Mónica Pinto en la cal·ligrafia, als quals agraeixo la seva implicació i professionalitat.

Obra produïda per Lo Pati, Centre d’Art de Terres de l’Ebre.